Palamós

Palamós

Municipi: Palamós

Visita el web de l’ajuntament per cercar informació del municipi

 

DATA: DIJOUS 30 D’AGOST
HORA: 20,30
ESPAI: Teatre La Gorga
PREU: 5 €
OBRA: PERSONA, YO Y NOSOTROS AL MISMO TIEMPO
COMPANYIA: La Peseta
PAÍS: Gijón (Astúries)
VENDA D’ENTRADES: www.lagorga.cat o a les Oficines de Cultura de  dilluns a divendres de 9 a 15h.
COMPANYIA LOCAL: Agrupació Teatral La Gespa

 

El municipi

 

Palamós és un municipi de la comarca del Baix Empordà situat entre les Gavarres i la Mediterrània en una península que s’endinsa al mar. Aquesta posició privilegiada al bell mig de la Costa Brava l’ha convertit en un centre turístic de referència.
La documentació sobre la fundació de Palamós es remunta a 1279 quan el rei Pere II el Gran li atorgà la Carta Pobla, que n’afavorí el poblament. El mercat setmanal, que encara avui té lloc els dimarts, va ser instaurat en aquesta data. Tota la població, però especialment el barri vell, presenta una vida comercial molt activa.
El seu port natural, que el mateix rei convertí en Port Reial és, en gran part, la raó de l’existència de Palamós.
Avui el conjunt portuari aglutina tres sectors de gran importància: el port comercial, el tercer de Catalunya després de Barcelona i Tarragona; el pesquer, ja que compta amb una notable flota pesquera, i el turístic, des de 1999 escala de creuers de passatgers. Tot això sense anomenar l’aspecte cultural del qual en destaca el Museu de la Pesca, únic a la Mediterrània i el centre d’interpretació Espai del Peix, ambdós equipaments situats al port.
Palamós, actualment, compta amb una població estable de més de 18.000 habitants, però també disposa d’una àmplia infraestructura de serveis per a acollir el turisme: hotels, hostals, càmpings, restaurants, bars, clubs nàutics…
La gastronomia és un dels punts forts. Palamós compta amb una àmplia oferta de restaurants i de tavernes que treballen amb els productes autòctons provinents de la mar, el peix, el marisc i, especialment, la gamba producte estrella amb marca de garantia.
La postal de Palamós combina el patrimoni natural, les platges de sorra blanca i fina amb els penya-segats i les cales de roques, amb el patrimoni històric i cultural: el poblat Iber de Castell, cala Salgué, l’església de Santa Maria, d’estil gòtic tardà, etc.
Les festes més celebrades són el Carnaval i la Festa Major per Sant Joan. De les tradicions destaquem la Processó marítima de la Verge del Carme, la Mostra de l’Havanera catalana el 14 d’agost i l’Aplec de Bell-lloc.
L’oferta lúdico-cultural passa pel Teatre La Gorga, des d’on es porta a terme una àmplia i variada oferta d’activitats escèniques i musicals. En l’àmbit amateur, destaca per la seva intensa i acurada activitat l’Agrupació teatral La Gespa. En l’àmbit professional, cal destacar la companyia de dansa contemporània Cobosmika Company que cada estiu dirigeix l’estada internacional ONADAnce.

LINK: www.palamos.cat

 

 

INFORMACIÓ COMPANYIA DE TEATRE LOCAL

 

La Gespa té els seus orígens, pels volts de 1965, en les representacions de Els Pastorets, sota la direcció de Ramon Serra, Ramon Sarquella i Mn Xavier Ferrer. L’any 1969, representen El més petit de tots, de Samuel Beckett, sota el nom d’Agrupació Teatral del Cine Club Palamós i el 1970 van adoptar el nom Grup Escènic Palamosí, Gespa.
Els primers anys són d’aprenentatge i representen obres d’entreteniment, Pi, noguera i castanyer, El triomf de la carn, Gente bien, de Santiago Rusiñol. El 1971, representa La sala d’estar, de Graham Green, que marca la voluntat d’evolucionar cap a un teatre de més nivell i major contingut social.
En els anys següents alternen les obres d’entreteniment, La família Reniu estiueja o Jo seré el seu gendre, amb d’altres més ambicioses com Figuretes de vidre, de Tennesse Williams. Aigües encantades, de Puig i Ferrater, el 1974, marca l’inici d’una etapa de teatre compromès amb la realitat política del moment. Representen, entre d’altres, Fins al darrer mot, d’Alexandre Ballester, o Cel·la 44, de Feliu Formosa.
Consolidat el grup, representen obres com La ciutat de Mahagonny, de Bertold Brecht, o Tartan del micos, de Terenci Moix.
Cap a la meitat de la dècada dels vuitanta, la inseguretat de l’espai habitual de les representacions posa fi al primer cicle d’activitat del grup. La darrera obra representada fou Un dels últims vespres de Carnaval, de Carlo Goldoni, l’any 1987, que, com a culminació de la trajectòria, es va representar al Teatre Municipal de Girona.
L’any 2000, La Gespa torna a pujar a l’escenari per representar una producció pròpia Els pastorets, una història diferent, un repàs històric de les obres representades en l’etapa anterior. A partir d’aquí comença una nova etapa que es caracteritza per la incorporació de nous actors i col·laboradors que han portat a l’escenari diferents obres d’autor i produccions pròpies de Gespa, amb textos i músiques elaborats en el si del grup.
La capacitat i diversitat els ha permès actuar més enllà de l’àmbit local: Torna-la a tocar, Sam, La casa de les Xives, Entre dones (participació al Fitag 2007), Sabó (producció pròpia), El casament dels Petits Burgesos (seleccionada projecte T), Els llavis closos (participació Fitag 2008), Aquari (producció pròpia), Els secrets de la vagina (seleccionada projecte T), Infidelitats, Un fill, un llibre, un arbre. (seleccionada projecte T), Primera plana, Les Cunyades. La direcció de FITAG 2012 va confiar l’apertura del festival a Gespa Teatre amb la producció d’un renovat Sabó. L’amant, de Harold Pinter, estrenada el desembre 2012 es presentà a la programació de FITAG 2013, amb la participació dels actors Carme Ferrès i Joan Sarquella i direcció de Carles Garrido i M. Àngels Dalmau. El 2014 Dues dones que ballen, de Josep Maria Benet i Jornet, amb Àngels Dalmau i Nuri Pérez com a actrius i amb Jordi Massoni i David Sagrera a la direcció va ser l’obra presentada per Gespa Teatre al FITAG. El 2015, La Gespa va desenvolupar un ampli programa d’activitats de celebració del cinquantenari de l’entitat, entre els les quals va destacar la reposició d’una de les obres més populars en l’àmbit local: Moll, molt moll. En ocasió de l’efemèride, l’Ajuntament els va concedir la Medalla de la Vila de Palamós.

 

…………………………………………………………………………………………….